De què parlem quan parlem de llibres de text?

Conferència de Jaume Martínez Bonafé del dia 24 de novembre de 2010 en l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Empresarials de la UJI.

Jaume Martínez professor de la Universitat de València que sempre que ha pogut ha treballat sense llibres de text, doncs segons ell, què hi ha darrere dels llibres?

Anem més enllà, són un recurs en l'ensenyament i ens ajuden a ensenyar, però més complexament, són:

a) Una teoria pedagògica i les concecions curriculars i didàctiques d'aquesta teoria.

b) Una corresponent teoria de treball docent de la formació i el coneixement del docent (docent que elegeix l'editorial).

c) Un discurs, una manera de posar en relació llenguatges, pràctiques institucionals, que naturalitzen les percepcions ideològiques de l'experiència social de l'ensenyament.

Exemple: És possible ensenyar sense assignatures? És possible ensenyar sense llibres de text?

Sí, però és evident que sempre hem tingut eixa eina de treball i no veiem més enllà i està passant a ser material obsolet. Un xiquet aprén sempre, tant dins l'escola com fora. La cultura popular no es reflexa en cap llibre de text ni tampoc és cap assignatura, i també s'aprén.

d) Un gran negoci editorial. 900.000.000 € a l'any de diners públics.

El llibre de text no deixa de ser una pedagogia escolàstica. Naix als monestirs jesuïtes i salesians i s'expandeix amb la burguesia. L'esquema avui en dia del llibre de text és el mateix que aleshores. No deixa de ser:

- La separació del subjecte de la resta del món. El coneixement a construir està fora del subjecte i es converteix en objecte. El subjecte és un recipient buit i es va omplint amb la pedagogia escolàstica, no naix de nosaltres ens ho inculquen.

- La separació en l'escola i el món social. S'aprén en tots els llocs, al carrer, al centre comercial, al parc... Açò també és currículum.

- És un cercle tancat.

Exemple: En la assignatura de Ciències Socials, només es fa Geografia i Història (on estàn altres ciències socials que també es consideren importants com són: Psicologia, Política, Sociologia...?)

- El saber escolar ha de tindre un codi d'organització, la disciplinarietat.

El llibre de text és el catecisme de la pedagogia escolàstica. No entra la cultura popular i açò fa que es perda la passió personal del subjecte. Els programes de televisió, el futbol... també són currículum i també formen al discent.

El docent no controla els processos, ni els productes, ni els mitjans de producció. El mestre hauria de buscar la ferramenta de treball que més s'adaptara al que es vol explicar, per què han de decidir per nosaltres el que s'ha de fer o com s'ha de temporalitzar?

En definitiva, el llibre de text és una eina que desprofessionalitza i proletaritza.

Com a bons mestres hem de buscar altres alternatives, pensar des de les construccions. Construir des de nosaltres, des de les experiències de cada u i interpretar el món.

Documents sobre aquest tema:

Les invariants pedagògiques i la pedagogia Freinet cinquanta anys després. Editorial Graò.

Las políticas del libro de texto escolar. Jaume Martínez Bonafé. Ediciones Morata.